De l'Insitut sortim amb panera i aliments!Què farem d'això?Cap a la Parròquia de Sta Maria del Taulat!La panera, a Càritas; els aliments, al Banc d'Aliments!Every little helps! 80 famílies del barri en depenen! ELS MESOS DE GENER I FEBRER SÓN ELS PITJORS!
Carla y Natàlia de PrimerHoy es enero, concretamente el Día de Reyes. Mi padre me llamó y me preguntó cómo estaba. Le expliqué un par de cosas del colegio y colgué. Estaba despierto hacía rato….pero mi hermana seguía durmiendo. Vivo en una casa en medio de una ciudad enorme; todo está lleno de edificios muy altos, tiendas, supermercados, ferias y muchas más cosas. Mi casa está situada en las afueras de la ciudad: es una casa de dos plantas. Vivo con dos hermanos: uno de dieciocho años y una de cinco. Mis padres están separados, así que el día de reyes tengo que ir a dos casa diferentes a buscar regalos. Aun así, tener los padres separados tiene ventajas: tienes doble regalo de “cumple”, Reyes y Papá Noel. Pero no mola: no puedes ir al cine con la familia entera, ni de vacaciones, ni de paseo... En definitiva: es un rollo. Mis padres se separaron cuando Marta tenía tres años, ( hace ya dos) yo ahora tengo ocho. Mi hermano mayor está viviendo ahora en Estados Unidos; estaba estudiando para ser profesor de inglés, pero lo dejó porque [...]
per Andrea T. De PrimerHi havia una vegada, en un poble on només existia el Nadal, una nena que es deia Annie Dickens que ja s’estava començant a cansar de tant Nadal, perquè per a ella el Nadal era només una ridícula festa on tothom feia soroll i es felicitaven per no haver fet rés en tot l'any.Un dia, quan van tornar a celebrar el Nadal, ella es va aixecar de la taula del gran sopar familiar molt emprenyada, amb la cara com una magrana, i va dir:-Sou una colla de brètols, sempre esteu rient com bojos i no feu cas al que us dic!-No estem rient sinó que ens estem felicitant el Nadal, dona, és l’època de ser feliç- va dir el seu millor amic que es deia Mike.L’Annie, molt trista i amb els ulls plens de llàgrimes, va pujar a la seva habitació. Es va posar a plorar de tal manera que la seva germana gran la va sentir i va pujar ràpidament. Quan va entrar a l’habitació, Annie estava asseguda en el seu seient, i la seva germana gran li va explicar una història que va passar fa molt temps.En un barri de Londres, un senyor [...]
per Chari de PrimerEstava jo atabalat embolicant tot els regals d’en Santa per als nens i llavors... Ah, que no m’he presentat! Hola! Sóc el millor ajudant d’en Santa! Jo tenia vint anys quan en Santa va néixer, l’he cuidat des de molt petit i ara sóc ‘’la seva mà dreta’’. Actualment tinc cinquanta anys d’elf; però en edat humana, això serien unes quatre xifres potser? El cas és que sóc molt bon treballador encara que em passa com a la majoria dels follets: som uns rondinaires. Us agradaria escoltar la meva història? Espero que no hi hagi cap no per resposta!Falten dos dies per Nadal i hem de tenir tot preparat abans del 24 de desembre a mitja nit. Ja estan tots els follets treballant al màxim i com cada any anàvem justos de temps, cada hora empaquetàvem cinc-cents regals i encara ens faltava temps! Un regal, dos regals, tres regals i... Hem acabat!Ja només hem de pujar la bossa al trineu d’en Santa:- Amunt! Amunt! Amunt! A l’esquerra! No! A la dreta! I... Llest ja era la bossa dins del trineu!Però, de sobte va venir un missatger amb un munt de cartes per en Santa! Eren cartes [...]
de Julia F. de PrimerHola em dic Kenan. Sóc d’un país molt llunyà i molt pobre i he vingut aquí a Barcelona a viure amb el meu pare, la meva mare i les meves dues germanes petites.Vam venir perquè érem pobres i no podíem menjar els quatre àpats del dia com es fan aquí, ni anar a l’escola a aprendre.Al principi no entenia a la gent quan parlava, però res de res, perquè la meva llengua és molt diferent: s’escriu amb signes i no amb lletres com la vostra, però després d’un temps i d’estudiar molt ja quasi domino el català, el castellà i fins i tot una mica d’anglès--podia seguir les classes i més o menys podia escriure sense gaires faltes. Vaig començar a fer amigues que també em van ajudar molt.El que més em va sorprendre i agradar va ser quan un dia la mestra va començar a dir que s’acostava el Nadal i jo vaig preguntar què era el Nadal i llavors va començar explicar... Que un tros de tronc cagava regals i tu l’havies de donar cops de bastó. Vaig petar de riure: quasi no m’ho creia! Una nit havies d'anar a una [...]
PERÒ I NOSALTRES QUÈ PODEM FER-HI?Per Pau González de PrimerHi havia una vegada en l’època de Nadal, exactament fa quatre anys, un noi d’un país molt llunyà que va venir a Catalunya, perquè els seus pares havien de treballar per poder alimentar-los. Van tenir molta sort, ja que gràcies a una ONG, van aterrar a Barcelona. Quin somriure tan gran van fer els nens! Eren dos germans—en Ulmi i la Jiru—i una germana—Alakeia.El primer dia d’escola va ser molt difícil: l'única llengua que sabien els tres germans era la del seu país. Al final, per sort, els professor van trobar algú que traduïa el que deien els nens. Després de tot un matí parlant, van arribar a una conclusió: gràcies al traductor podrien parlar i aprendrien totes les llengües necessàries. I, per viatjar pel món, aprendrien l’anglès!Tothom es va sorprendre al veure els germans entrar a l’escola amb uns vestits llargs que els arribaven fins els talons: era tradició vestir així al seu país. Tanmateix l’escola catalana era molt pijai és clar, tots els nens vestien de marca i es reien del pobres nois estrangers. Els tres germans es preguntaven per [...]
