PROVERBIS I REFLEXIONS CARA L’ANY NOU
• Mare, mare m’ajudes amb els deures? Per Kevin 2on
La mare d’en Marc, Lluïsa, es passava tot el dia ajudant el seu fill: no sabia fer res solet. No es dutxava sol perquè tenia por d’ofegar-se; no menjava sol perquè tenia por de electrocutar-se amb el microones; si no li deia algú no menjava ni bevia…
Marc volia quedar amb amics i anar sol, perquè ja tenia catorze anys. Estava clar que en no ho aconseguiria, però com la mare li consentia tot, va deixar que el dia de Halloween es quedés a casa amb els seus amics.
Va arribar el dia de Halloween, que justament coincidia amb el seu aniversari. A la seva festa van venir molts amics seus i van celebrar-ho. Quan van acabar tothom se’n va anar.
Encara faltava molt de temps perquè vinguessin els pares i portava tot el dia sol a casa sense menjar ni beure perquè li feia por. De sobte es va trobar molt marejat fins al punt de desmaiar-se.
Per sort van arribar els pares i van trucar a un metge: si no haguessin arribat, tots sabem el que hagués passat.
Qui només busca l’aplaudiment dels altres, posa la seva felicitat en mans alienes.
Oliver Goldsmith
El nen que sempre dubtava per Sergio 1r a
Hi havia un nen que havia anat a comprar patates. La mare li va dir l’adreça i la va escriure en un paper perquè no es perdés: era un noi molt despistat.
Com era natural, es va deixar el paper a casa i no se’n recordava d’on havia d’anar. Quan va mirar el paper es va donar compte de que ja no el tenia.
Va pensar en anar cap a casa però era massa tard: no sabia com tornar-hi. Llavors se li va acudir preguntar-li a algú on estava el mercat.
Un senyor li va dir el nom del carrer on era. Va anar a comprar les patates que havia encarregat la mare i després va preguntar a un altre senyor on estava el carrer on vivia.
Per sort, el senyor va resultar ser el seu veí del pis de sobre i el va poder ajudar.
Des d’aquell dia el nen ja sap com anar sol a tots els llocs. La primera vegada es va perdre i l’altre no.
Per tot això podem dir: El dubte és un dels noms de la intel•ligència
(Jorge Luis Borges, 1899-1986, escriptor argentí. Ls seves obres importants són Ficciones—1944 El Aleph 1949).
He volgut demostrar que si tens un dubte i preguntes com resoldre’l, aprendràs a no tenir-lo més.
L’escola i en Manel
Hi havia una vegada un noi que es deia Manel i que anava a l’escola Remix. Sempre jugava i sempre s’oblidava de fer els deures.
Un dia el Manel no va fer els deures i es va quedar a l’escola a netejar la classe, perquè acabaven de fer plàstica: estava tot molt i molt brut. Va recollir els papers del terra, de les taules i els va llençar a la paperera. Per fi va fregar l’aula.
El Manel es va cansar de estar castigat cada dia i per això es va proposar canviar i fer les seves feines sempre. Ara es porta bé i per això els professors s’han donat compte que ell ja no es mereixia aquest càstig: li van treure. I així és com en Manel va aprendre una lliçó: no anar a jugar abans d’haver acabat els deures.
Per tot això podem dir: Un libro abierto es un cerebro que habla; cerrado un amigo que espera; olvidado, un alma que perdona; destruido, un corazón que llora. (Proverbio hindú)
He volgut demostrar que quan no fas el que et diuen et serà més difícil f